Preguntes freqüents

El PATSECOVA és aplicable en tots els municipis de la Comunitat des del moment de la seua entrada en vigor (1 de setembre de 2021), excepte en els aspectes relatius a planejament i transformació de sòl (consideració de l’ús terciari comercial, criteris per a la dimensió de nou sòl comercial, criteris d’ubicació de nou sòl comercial, dotació mínima en sectors residencials, estàndards urbanístics, etc.), que no són aplicable sobre el planejament municipal ja vigent en el moment de l’entrada en vigor del Pla, en els termes que indica l’article 6.3.

És a dir, sí que són aplicables en tots els municipis, en tots els casos, les condicions sobre els usos comercials en sòl existent, tant les condicions en sòl industrial, com els principis de mobilitat sostenible, els estàndards d’aparcament, les condicions d’accessibilitat i les d’integració paisatgística aplicables a noves implantacions comercials en sòl urbà existent.

També són aplicable, en tots els casos, les actuacions dinamitzadores del comerç i de millora de les infraestructures comercials recollides en el Títol IX del Pla, perquè la seua implementació i desenvolupament per part dels ajuntaments no requereix de la modificació del seu planejament urbanístic municipal.

El PATSECOVA ordena el sector comercial detallista a través de disposicions i criteris vinculants que han de ser principalment incorporats pels instruments urbanístics que es desenvolupen en l’àmbit municipal.

Per tant, els ajuntaments tenen una gran capacitat operativa dins del Pla, ja que bona part dels aspectes que l’integren són de competència municipal.

Els ajuntaments participen en la planificació, ordenació i dinamització comercial.

Per a això el Pla els assigna diferents funcions, des de la definició del model comercial municipal, a l’ordenació de les implantacions comercials, la realització de plans d’acció comercial, projectes d’urbanisme comercial, plans de dinamització comercial o de qualitat del paisatge urbà comercial.

El Pla també assigna als ajuntaments llavors de gestió de les àrees comercials estratègiques i un nodrit conjunt d’actuacions dinamitzadores del comerç i de millora de les infraestructures comercials, amb el suport financer del govern autonòmic.

El Pla no sols regula els nous sòls desenvolupats després de l’entrada en vigor del PATSECOVA. Gran part dels seus continguts són aplicables a totes les noves implantacions comercials en sòl urbà existent, en tots els municipis de la Comunitat, perquè la seua aplicació no requereix de la modificació del planejament municipal vigent.

Després de l’entrada en vigor del Pla (1 de setembre de 2021) els instruments de planejament urbanístic municipal hauran d’adaptar-se al contingut del PATSECOVA quan es procedisca a la seua formulació, modificació o revisió.

gualment, hauran d’adaptar-se al PATSECOVA tots aquells plans i programes municipals que es troben en tramitació en el moment de l’entrada en vigor del PATSECOVA, si en aqueix moment encara no han aconseguit l’emissió de la Declaració Ambiental i Territorial Estratègica o resolució d’informe ambiental o territorial estratègic.

S’ha considerat aquesta condició límit, ja que és la que marca la diferència entre plans en versió preliminar encara en procés de revisió, i plans més consolidats en les seues últimes fases del procés d’aprovació.

El PATSECOVA és aplicable en tots els municipis de la Comunitat des del moment de la seua entrada en vigor, el passat 1 de setembre de 2021.

Tal com indica l’article 6.3 de la normativa del Pla, no és necessària l’adaptació dels plans urbanístics i territorials aprovats abans de l’entrada en vigor del PATSECOVA ni d’aquells que es troben en fase de redacció i ja hagen aconseguit l’emissió de la Declaració Ambiental i Territorial Estratègica o resolució d’informe ambiental o territorial estratègic en el moment de l’entrada en vigor del Pla.

Al no comptar la normativa del PATSECOVA amb un règim transitori específic, s’aplica el criteri general comú, és a dir, que la nova normativa no s’aplica als plans ja aprovats ni als procediments ja iniciats la incorporació dels quals podria obligar a fer canvis substancials i haver d’iniciar de nou la seua tramitació ambiental.

No obstant això, la regla general anterior té una matisació. Mentre que el PATSECOVA no obliga a la modificació dels plans generals ja aprovats per a la seua adaptació a les condicions relatives a ordenació i transformació de sòl que conté el Pla (consideració de l’ús terciari comercial, criteris per a la dimensió de nou sòl comercial, criteris d’ubicació de nou sòl comercial, dotació mínima en sectors residencials, estàndards urbanístics, etc.) sí que han de complir-se en tots els municipis de la Comunitat les normes del Pla que tenen aplicació directa.

El conjunt de condicions que conté el PATSECOVA sobre els usos comercials en sòl urbà consolidat, tant les condicions en sòl industrial, com els principis de mobilitat sostenible, els estàndards d’aparcament, les condicions d’accessibilitat o les d’integració paisatgística aplicables a noves implantacions comercials no requereixen de la seua incorporació a un pla perquè puguen aplicar-se, sinó que s’apliquen directament en els actes de concessió de llicències d’obres i autorització d’activitats.

És a dir, si un pla municipal aprovat abans de l’entrada en vigor del PATSECOVA conté regulacions sobre els usos terciaris comercials diferents a les del Pla, prevaldran les normes d’aplicació directa contingudes en el PATSECOVA.

El criteri per a establir si un determinat precepte de la normativa del PATSECOVA és d’aplicació directa es basa, en sentit estricte, a determinar si l’exigència normativa ha d’estar continguda en un pla urbanístic municipal per a poder desplegar la seua eficàcia normativa, o bé pot aplicar-se directament.
Des d’un punt de vista més pràctic, es consideren d’aplicació directa totes les determinacions de la normativa del PATSECOVA que estableixen condicions, requisits o limitacions a la implantació d’activitats comercials detallistes en sòl urbà que tinga la condició de solar i a l’obertura d’establiments comercials en edificis o construccions existents en sòl urbà consolidat.

Un Pla d’Acció Territorial, per la seua pròpia naturalesa, pot modificar les determinacions de l’ordenació estructural dels plans d’àmbit municipal, així com ordenar l’adaptació d’aquests a les seues noves previsions.

Per tant, els continguts de la normativa del PATSECOVA s’apliquen en tots els municipis de la Comunitat, ja que incorpora directrius, criteris i normes que concreten l’ordenació de l’activitat comercial, sense que siga necessari que els municipis posen en marxa processos de modificació dels seus instruments de planejament per a vetlar pel compliment de l’indicat en el PATSECOVA, donada la seua superioritat jeràrquica atorgada pel Decret legislatiu 1/2021, de 18 de juny, del Consell d’aprovació del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge.

Es tracta d’àrees d’influència generades per les ciutats considerades com a capçaleres i sotscapçaleres comercials del Sistema Nodal de Referència Comercial. més, la seua delimitació també respon a criteris funcionals, orogràfics, urbanístics, històrics, mediambientals, socioculturals i visuals.

Per a la seua delimitació s’ha partit de l’establida per l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, adaptant-la a la configuració dels fluxos comercials i les funcionalitats comercials que es produeixen en el territori.

Les ciutats que componen el Sistema Nodal de Referència Comercial, a l’efecte del PATSECOVA, són aquells municipis que exerceixen un fort protagonisme comercial i capacitat per a polaritzar el territori per les funcions comercials que desenvolupen, generant àrees d’influència comercial i han de ser la base fonamental per a la vertebració de l’activitat comercial en el territori.

Pot tractar-se de municipis que són capçaleres d’àrea funcional comercial, sotscapçaleres d’àrea funcional comercial, nodes comercials intermedis, nodes turístics litorals, nodes comercials d’interior, o bé, nodes comercials basats en grans equipaments comercials.

L’article 16 de la LOTUP defineix l’objecte, funcions, continguts i documentació dels plans d’acció territorial, que poden desenvolupar-se en àmbits territorials concrets o en àmbits sectorials específics.

Sobre les administracions competents per a formular i aprovar els instruments de planejament, l’article 44 de la LOTUP indica que el Consell és l’òrgan competent per a aprovar, mitjançant decret, els plans d’acció territorial promoguts per la Generalitat.

Per part seua, la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, medi ambient i paisatge intervé com a òrgan ambiental i territorial en l’elaboració i tramitació dels plans.

I, al seu torn, la conselleria competent per raó de la matèria sectorial que motive el pla actua com a òrgan promotor, tal com es detalla en l’article 48, sobre persones i institucions participants en l’avaluació ambiental i territorial estratègica de plans i programes.

Per tant, tractant-se d’un pla d’acció territorial sectorial, la Conselleria competent en comerç ha sigut l’òrgan promotor, la conselleria competent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, medi ambient i paisatge ha actuat com a òrgan ambiental i territorial i el Consell ha sigut l’òrgan competent per a l’aprovació mitjançant decret.

La realització del Pla atén a l’indicat en l’article 31 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de comerç de la Comunitat Valenciana:“La conselleria competent en matèria de comerç promourà la realització del Pla d’Acció Territorial Sectorial del Comerç de la Comunitat Valenciana, que definirà els criteris, directrius i orientacions territorials perquè l’ordenació comercial es desenvolupe de manera coherent amb la planificació territorial, assegurant la seua coherència amb els objectius de qualitat de vida i desenvolupament sostenible contemplats en la legislació valenciana d’ordenació del territori i protecció del paisatge, i la seua contribució eficaç a aquests.”

Aquest principi inspirador es basa en els criteris per a una ocupació racional del sòl que s’enumeren en l’article 7 de la LOTUP. La Llei insta que la planificació territorial i urbanística prioritze i promoga“la culminació dels desenvolupaments existents i l’ocupació sostenible del sòl (…) com a opció preferent sobre el nou creixement, per a evitar la segregació i la dispersió urbanes, amb la finalitat de possibilitar el manteniment de la funció primària del territori com a base de la protecció dels valors ambientals dels espais urbans, rurals i naturals i de la correcta integració i cohesió espacials dels diversos usos o activitats, tot amb la finalitat de reduir la generació de desplaçaments”.

També l’article 3 de la LOTUP, sobre el concepte de desenvolupament territorial i urbanístic sostenible, estableix que“per a distribuir de manera harmònica les activitats residencials i productives de la població (…) se satisfaran les demandes adequades i suficients de sòl, de manera compatible amb els anteriors objectius, orientant-les de manera que es potencien assentaments compactes, es minimitze l’ocupació de nous sòls, i es done preferència a la rehabilitació d’edificis, la millora dels espais públics urbans i el reciclatge d’espais ja urbanitzats”.

Al seu torn, respon als criteris per a la planificació urbanística del sòl destinat a usos comercials recollits en l’article 32 de la Llei 3/2011, de 23 de març, de comerç de la Comunitat Valenciana:

“a) Procurar la seua localització preferent en trames urbanes consolidades i espais annexos i el seu desenvolupament al costat d’implantacions ja consolidades.

1. b) Evitar la proliferació de localitzacions comercials que siguen exteriors als nuclis urbans, afavorisquen processos d’extensió discontínua o produïsquen ocupacions disperses del sòl, sense que existisca una justificació raonada.
2. c) Fomentar el desenvolupament de dotacions comercials que satisfacen equilibradament les necessitats de la població resident actual o prevista, potenciant la proximitat i la mescla d’usos.”

D’altra banda, s’inspira en el que s’estableix per la directriu 27 de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, sobre els actius del territori i la competitivitat econòmica. Concretament, entre el conjunt d’estratègies per a les actuacions públiques en matèria de territori com a actiu de competitivitat econòmica aquesta directriu inclou“fomentar les ciutats tranquil·les, el comerç just, els productes locals, el comerç de proximitat i l’agricultura ecològica”.

A més, la classificació dels establiments comercials sobre la base de la seua afecció territorial respon als impactes associats a la grandària i format comercial, d’una banda, i a la localització dels projectes, per un altre, prenent com a base el model urbà i territorial proposat per l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

ervisca de referència la directriu 106 de l’Estratègia, sobre la implantació de grans superfícies comercials d’impacte supramunicipal:

“1. A l’efecte de l’estratègia territorial, es defineixen com a grans superfícies comercials d’impacte territorial supramunicipal aquelles implantacions de sòl terciari d’ús predominantment comercial de més de 2.500 metres quadrats de superfície de venda o les que així considere un futur Pla d’Acció Territorial sobre l’Activitat Comercial en la Comunitat Valenciana.

2. A causa del seu caràcter vertebrador del territori, aquestes grans superfícies s’han de localitzar preferentment en els municipis o àrees urbanes integrades que constitueixen els sistemes urbans metropolitans, així com els centres de polaritat principal i polaritat complementària del Sistema Nodal de Referència de Ciutats Mitjanes.
3. En els sistemes urbans metropolitans s’haurà de valorar el pes d’aquestes implantacions comercials en la creació de nous nodes de centralitat supramunicipal per a reforçar el caràcter polinuclear de les àrees metropolitanes de la Comunitat Valenciana.
4. Aquestes instal·lacions, a les quals en general se’ls aplicaran els criteris de sòl per a activitats econòmiques, es localitzaran preferentment al costat de corredors o punts centrals dels sistemes de transport públic d’alta capacitat i prestacions.
5. La implantació de noves superfícies comercials amb independència de la seua grandària reforçarà el model urbà proposat per l’estratègia territorial, els seus àmbits estratègics i en particular la convivència de totes les opcions comercials.
6. El Pla d’Acció Territorial de l’Activitat Comercial en la Comunitat Valenciana modularà aquestes determinacions i criteris en funció de les condicions específiques dels diferents àmbits territorials de la Comunitat Valenciana.”

El punt 1 de l’article 30, àrees comercials saturades, enumera els possibles efectes que pot provocar un increment del nombre d’activitats comercials en una zona, indicant, a continuació, que l’anàlisi sobre els límits de la capacitat de càrrega es realitzarà sobre la base d’estudis municipals sobre trànsit, mobilitat i indicadors mig ambientals (soroll, qualitat d’aire, contaminació lumínica, etc.) tots ells objectius i mesurables.

Tot el procediment de declaració d’una àrea estratègica comercial saturada es descriu en l’article 26.

Una vegada la direcció general amb competències en comerç remet a l’ajuntament afectat la proposta de declaració, aquest pot sol·licitar informes o donar trasllat de la proposta a altres òrgans de la Generalitat o a altres administracions públiques les competències de les quals puguen resultar afectades, en particular les que ostenten les competències de medi ambient, mobilitat, cultura i paisatge.

Posteriorment, la proposta de declaració se sotmet a un període d’informació pública, incorporant-se aquells aspectes o observacions que hagen sigut presos en consideració.

Es tracta d’un procediment raonat i transparent, en el qual participen, a més dels col·lectius afectats, tots els òrgans de l’administració les competències de la qual puguen veure’s afectades.

A més, el punt 4 de l’article 30 indica clarament que les mesures s’aprovaran“a partir d’una anàlisi de proporcionalitat que ha de vetlar per l’adopció de la mesura menys lesiva per al desenvolupament de l’activitat comercial i el lliure establiment, que ha de ser degudament motivat”.

Indica que la suspensió temporal en la concessió de llicències i autoritzacions per a la instal·lació de noves activitats comercials es durà a terme sempre que“no es puga corregir la situació per mitjà de l’increment de les exigències en l’exercici de l’activitat o aconseguir l’establiment de mesures ambientals o d’ordenació pal·liatives”i fins al moment en què revertisca la situació que la va motivar.

Igualment, indica que la resta de les mesures dirigides a eliminar, reduir o mitigar els efectes nocius i problemes preexistents, s’aplicaran“vetlant sempre per la igualtat d’oportunitats i el respecte als principis de necessitat i proporcionalitat”.

És a dir, el conjunt de mesures que s’aproven a conseqüència de la declaració d’una àrea estratègica comercial saturada anteposarà la protecció al desenvolupament de l’activitat comercial i el lliure establiment, prioritzant les mesures pal·liatives i de mitigació d’impactes a la suspensió temporal d’autoritzacions i obertures.

L’article 47 estableix una sèrie de condicions a la implantació de grans establiments comercials en relació amb la capacitat d’acolliment del territori.

En aquest sentit indica que“no poden obtenir autorització autonòmica els projectes que suposen usos del territori, de recursos, d’infraestructures, o que generen efectes de saturació incompatibles amb els criteris de sostenibilitat que sustenten les mesures d’ordenació contingudes en el present Pla d’Acció Territorial”.

I, a continuació, indica que aqueixa incompatibilitat amb els criteris de sostenibilitat es produeix,“excepte justificació suficient i fefaent en sentit contrari”en els projectes que superen els 120.000 metres quadrats de superfície destinada a ús terciari comercial o a una mescla d’usos terciaris en els quals el terciari comercial supere aquest llindar.

La Llei 3/2011, de 23 de març, de comerç de la Comunitat Valenciana regula en el seu article 33 l’autorització d’establiments comercials d’impacte territorial mitjançant un règim excepcional d’autorització autonòmica per a aquells establiments comercials que puguen generar impacte ambiental, territorial o sobre en el patrimoni historicoartístic de caràcter supramunicipal.

La llei considera que són potencials generadors d’impacte ambiental els establiments comercials que compten amb una superfície comercial igual o superior a 2.500 m² i aquells les condicions urbanístiques dels quals determine el PATSECOVA.

El Pla, combinant les variables grandària i localització, desenvolupa i detalla la classificació dels establiments sobre la base del seu impacte territorial, anant més enllà del criteri de la grandària, de tal manera que existeixen condicionants a la implantació en determinades localitzacions especialment sensibles, per a establiments de menors dimensions, a partir de 1.000 m²de superfície de venda.

I de la mateixa manera que estableix un límit inferior, per davall del qual els impactes generats són mínims i, per tant, no fan necessària l’existència d’una autorització comercial autonòmica, el Pla estableix un límit superior, per damunt del qual considera que es generen efectes de saturació incompatibles amb els criteris de sostenibilitat que sustenten les mesures d’ordenació contingudes en el Pla.

Mentre que l’autorització ambiental que es tramita al costat de la llicència d’obres controla la previsió d’impactes generats per la posada en marxa de l’activitat i la incorporació de les mesures de mitigació necessàries per a reduir els impactes previstos i mantenir-los dins dels llindars reglamentàriament establerts, l’autorització comercial autonòmica, per part seua, garanteix que les implantacions comercials de major impacte territorial s’ajusten a criteris de planificació supramunicipal, criteris ambientals, produeixen una ocupació racional de sòl, estan subjectes a l’existència d’infraestructures que resolguen adequadament les necessitats de mobilitat previstes i no afecten àmbits protegits o d’especial interès pel seu valor historicoartístic, urbanístic o mediambiental.

Els establiments comercials de major grandària amb què compta actualment el Sistema Nodal de Referència Comercial de la Comunitat es troben entorn dels 120.000 m² de superfície de venda.

S’entén que aqueix valor és compatible amb la capacitat d’acolliment, no sols del sistema comercial, sinó dels sistemes de transports, de distribució energètica i hidràulica i de la Infraestructura Verda de la Comunitat.

Es tracta, per tant, d’una valoració empírica de la capacitat d’acolliment del territori per al desenvolupament de nous projectes comercials, en funció de la conservació dels valors ambientals, paisatgístics, econòmics i culturals de la infraestructura verda i de la integritat dels seus processos, tal com estableix l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.

Tal com està expressat en l’article 38, el nombre de places d’estacionament de bicicletes s’ha de calcular a partir de la superfície de sostre de l’establiment comercial.

Es tracta d’una mesura de foment de la mobilitat sostenible, per la qual cosa s’ha apostat per garantir una quantitat suficient de places d’estacionament de bicicletes.

No obstant això, encara que no ho indica expressament la normativa del Pla, en el cas de requerir una reserva elevada de places, aquestes poden situar-se en diferents zones, no necessàriament en l’aparcament de vehicles, ni totes concentrades en un mateix punt.

A més, poden incloure’s en el còmput aquelles places d’ús públic destinades a l’estacionament de bicicletes que es troben en la via pública, en les proximitats de l’establiment comercial, així com els punts d’estacionament de sistemes de préstec municipal de bicicletes, si existeixen en els voltants, perquè s’entén igualment que donen servei a les necessitats d’estacionament dels visitants als comerços dels seus voltants.