PATSECOVA
Search

Terminologia

A

  • Accessibilitat universal: És la condició que han de complir els entorns, processos, béns, productes i serveis per a ser practicables, comprensibles i utilitzables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat, de la forma més autònoma i natural possible. Aquesta condició pressuposa l’estratègia de disseny universal o disseny per a tots i s’entén sense perjudici dels ajustos raonables que hagen d’adoptar-se.
  • Aprofitament lucratiu: Quantitat de metres quadrats de superfície edificables destinats a l’ús privat, que assigna o permet el planejament urbanístic sobre un àmbit determinat, excloent les dotacions públiques, els vials i les zones verdes.
  • Àrea Urbana Integrada: És tot nucli de població que s’assentisca sobre diversos termes municipals.
  • Autoservei de descompte (discount): Comerç de lliure servei que ofereix un assortiment molt limitat de productes d’alta rotació, fonamentalment d’alimentació i amb alta tendència de marques del distribuïdor, amb preus baixos i un servei reduït.
  • Avaluació d’impacte ambiental: Procediment administratiu per a identificar, prevenir i interpretar els impactes ambientals que produirà un projecte en el seu entorn en cas de ser executat, tot això amb la finalitat que l’administració competent puga acceptar-ho, rebutjar-ho o modificar-ho.
  • Avaluació d’impacte territorial: Procediment tècnic referit a l’anàlisi dels costos i beneficis econòmics i socials derivats directa i indirectament de l’actuació prevista, així com la seua incidència en el sistema de nuclis de població, medi ambient i recursos naturals, infraestructures, equipaments i serveis.

B

  • Bescanviador de transport: Lloc d’articulació de xarxes encaminat a facilitar la intermodalitat entre diferents maneres de transport de viatgers. Els bescanviadors poden exercir, per la seua inserció urbana, el paper d’interfície entre la ciutat i la seua xarxa de transport.
  • Botiga de conveniència: Comerç de lliure servei que comercialitza tot tipus de productes, però amb assortiments limitats. Es caracteritza per l’amplitud dels seus horaris.
  • Business Improvement Districts: associació entre entitats públiques i privades mitjançant la qual els negocis d’una àrea definida paguen una taxa o increment en els seus impostos que reverteix en una sèrie de millores per a la zona (complementàries als serveis públics). Prèviament és necessària l’elaboració d’un pla d’actuació que ha de ser ratificat mitjançant una votació representativa dels negocis de l’àrea. Sorgeixen als EUA i el Canadà i s’han estès a nombrosos països, entre ells el Regne Unit o Alemanya. A Espanya no existeix un marc legal que permeta actualment la seua implantació.

C

  • Cadena franquiciada: Relació contractual entre el franquiciador i el franquiciat, en el qual el primer ofereix el saber fer (know-how) i s’obliga a mantenir un interès continuat en el negoci del segon. El franquiciat, a canvi d’un cànon, opera sota un nom comercial i amb un format i un sistema operatiu que pertanyen al franquiciador.
  • Cadena sucursalista: Organització comercial que posseeix establiments minoristes a través dels que distribueix els productes que compra o fabrica. S’entén que una empresa comercial és sucursalista quan compta amb un mínim de quatre punts de venda.
  • Qualitat de vida: Conjunt de relacions i característiques de l’entorn social i físic de l’individu que li permeten la satisfacció i desenvolupament de les seues necessitats fonamentals.
  • Capacitat de càrrega del territori: La capacitat de càrrega del territori defineix els llindars d’ús d’un determinat territori, dins dels quals es garanteix un desenvolupament compatible amb la capacitat de suport i assimilació de la infraestructura verda del lloc. És la referència per a l’adopció de mesures per mitjà de polítiques, plans i estratègies de desenvolupament que al llarg del seu desenvolupament i implementació controlen i monitoren els seus impactes i assoliments generats.
  • Centre Comercial: Conjunt d’establiments comercials independents, planificats i desenvolupats per una o diverses entitats, amb criteri d’unitat; el treball del qual, mescla comercial, serveis comuns i activitats complementàries estan relacionats amb el seu entorn i que disposa permanentment d’una imatge i gestió unitària.
  • Centre Comercial Obert o Centre Comercial Urbà: espai urbà delimitat que agrupa una oferta comercial concentrada, diversa i integrada de comerços i negocis independents que cooperen entre si per a millorar el seu atractiu i el del seu entorn, compartir serveis, que és gestionat professionalment mitjançant la coordinació públic-privada i que, amb una imatge comuna, desenvolupa una estratègia compartida per a dirigir-se a un mercat de consumidors.
  • Ciutat compacta: Model d’assentament urbà basat en l’aprofitament intensiu del sòl, amb una trama urbana compacta. Aquest model genera sistemes urbans equilibrats, en els quals la mescla d’usos i activitats estan garantits, assegurant la cohesió social i la proximitat de la ciutadania als diferents serveis públics i privats. Es tracta d’un model eficient des del punt de vista energètic, multifuncional i hereu de la tradició dels assentaments propis de la cultura mediterrània.
  • Ciutat difusa: Model d’assentament urbà basat en l’aprofitament extensiu del sòl en el qual se separen les diferents funcions de la ciutat en àrees distants entre si i, per tant, requereixen llargs desplaçaments per a cobrir aquestes funcions. Aquest model genera importants quotes d’emissions de gasos a l’atmosfera, genera espais monofuncionals, requereix elevats consums energètics i comporta la segregació de la població segons les seues rendes i les seues possibilitats de mobilitat.
  • Clúster: Paraula anglesa que significa ram o grup; en economia, s’aplica a l’existència d’un conglomerat d’empreses d’un sector en un lloc determinat. En Ordenació Territorial s’utilitza per a indicar concentracions geogràfiques d’empreses interconnectades, proveïdors especialitzats, entitats subministradores de serveis etc. d’activitats relacionades i amb institucions associades –universitats, entitats públiques, associacions etc. L’objectiu dels clústers és la cerca de les fonts d’avantatges competitius que reporten els agrupaments sectorials d’empreses situades en diferents llocs o territoris.
  • Cohesió territorial: Objectiu bàsic de l’ordenació territorial que pretén garantir per a tots els punts del sistema d’assentaments de població, l’accés equitatiu dels seus ciutadans als inputs fonamentals de la qualitat de vida. Evitar la disgregació per desequilibris territorials, l’escassa articulació física o econòmica entre les zones i les rivalitats i excessos.
  • Comerç amb sistema de venda assistida: Comerç en el qual és necessària la presència del comerciant que presenta i lliurament el producte sol·licitat al comprador, ja que els productes es localitzen normalment fora de l’abast de les mans d’aquest, perquè estan situats principalment després del taulell.
  • Comerç d’atracció: Establiment comercial, localitzat generalment en els principals eixos comercials o en forma d’agrupacions comercials perifèriques (centres comercials) l’àrea d’influència dels quals és de caràcter supramunicipal. Aquest tipus d’establiments són els principals generadors de centralitat comercial, en produir fluxos intermunicipals.
  • Comerç de béns diaris o comerç quotidià: Establiment que comercialitza articles d’alimentació, drogueria i neteja, caracteritzada pel reduït valor unitari de la compra i l’alta freqüència. El patró de compra es basa en la reposició habitual dels productes. Poden tenir un caràcter especialitzat o generalista.
  • Comerç de lliure servei: Comerç on el client té llibertat per a desplaçar-se pel punt de venda i triar el producte sense la intervenció d’un dependent o dependenta. Pot ser especialitzat en una mena de producte o generalista.
  • Comerç de proximitat: Establiments l’objectiu dels quals és proveir de productes als residents en el seu entorn immediat. La seua oferta poc diferenciada, no genera centralitat.
  • Comerç de productes ocasionals: Comerç especialitzat en el qual s’efectua la compra d’articles d’equipament personal (roba, calçat, complements, etc.), de la llar (moble, electrodomèstic, decoració etc.) i altres productes diversos que no siguen de consum quotidià (cultura, tecnologia, esports, joieries, òptiques, basars, etc.). Es tracta d’una compra de baixa freqüència i d’elevat valor unitari.
  • Comerç local: Establiments comercials l’àrea d’influència dels quals depassa la seua zona més pròxima i atrau compradors d’altres zones del municipi on es localitza. Generalment presenta una oferta de béns i serveis més diferenciada, la qual cosa obliga a uns certs desplaçaments, generant una certa centralitat
  • Comerç mixt o polivalent: Establiments on es possible realitzar una compra combinada de productes d’ús quotidià i ocasional. Generalment en els mateixos es realitza una compra espaiada de diversos tipus de productes.
  • Comerç rural: Comerços de proximitat localitzats en municipis generalment que compten amb una població resident menor de 1.000 habitants.
  • Compres offline: Compres realitzades en comerços físics.
  • Conurbació: Aglomeració de nuclis (Àrea Urbana Integrada) caracteritzada per la continuïtat física de les ciutats i per la interacció dels processos de mobilitat urbana, dels mercats de treball i residencials.
  • Cooperativa de consum: Associació de consumidors que s’agrupen en règim cooperatiu per a fundar un o diversos establiments comercials en els quals puguen adquirir productes de consum a preus generalment més reduïts.
  • Cooperativa de detallistes: Reagrupació del comerç independent, amb organitzacions de detallistes agrupades a nivell de majoristes i que ofereixen a les seues associats ajudes financeres, facilitats de compres agrupades i de màrqueting.
  • Corredor d’activitat: Espais territorials amb vocació d’acollir determinades activitats productives o clúster, per la seua especial situació geogràfica, entorn poblacional o sociològic, connectivitat i relació amb les xarxes de transport de gran capacitat o d’interès regional.
  • Corredor verd: Els corredors verds exerceixen funcions de connexió biològica i territorial, els eixos de la qual estaran constituïts pels barrancs vies pecuàries, rius o altres fites geogràfiques identificables en el territori, ajudant a la vertebració dels espais naturals de la Comunitat Valenciana.

D

  • Desenvolupament territorial i urbanístic sostenible: Segons la legislació urbanística de la Comunitat, és el model de desenvolupament que garanteix l’ordenació equilibrada del territori, per a distribuir de manera harmònica les activitats residencials i productives, així com els serveis i equipaments. Es basa en criteris que garanteixen la salut i la qualitat de vida de les persones, la prevenció de riscos, la conservació dels recursos naturals i la preservació de la flora i fauna natural i del paisatge. Potència els assentaments compactes que minimitzen l’ocupació de nous sòls, donant preferència a la rehabilitació d’edificis, la millora dels espais públics urbans i el reciclatge d’espais ja urbanitzats.
  • Deslocalització: Moviment del capital productiu que consisteix a traslladar tot o part de la producció a altres països, amb la finalitat d’aconseguir majors taxes de beneficis, allí on les condicions d’inversió creen més expectatives de benefici pel menor cost de la mà d’obra, majors beneficis fiscals, legislació laboral i mediambiental menys exigents, etc.
  • Domini públic: Règim especial de propietat dels béns considerats no privatitzables, com l’aire, les mars, els rius i les aigües subterrànies i els seus entorns i àrees d’afecció o influència.

E

  • Ecommerce: Compres realitzades per Internet.
  • Edificabilitat: Quantitat de metres quadrats de superfície edificable, que assigna o permet el planejament sobre un àmbit determinat.
  • Efecte d’hivernacle: Retenció de la calor del sol en l’atmosfera de la Terra per part d’una capa de gasos en l’atmosfera. És un fenomen natural que permet que la Terra tinga una temperatura mitjana que fa que la vida siga possible. L’acumulació anormal de gasos com el CO₂ i d’altres gasos dels denominats “d’efecte d’hivernacle”, procedents de les activitats humanes, formen una capa que reté la calor irradiada per la Terra a l’atmosfera, trencant l’equilibri natural d’intercanvi de radiacions entre la Terra i l’atmosfera. Les conseqüències d’aquesta contaminació és un calfament de l’atmosfera terrestre que agreuja el canvi climàtic, amb un possible augment del nivell de la mar i major freqüència de fenòmens meteorològics extrems a nivell global.
  • Eficiència energètica: Utilització racional d’energia, que incorpora els conceptes d’estalvi energètic; innovació energètica (de processos, sistemes i equips consumidors), així com altres relacionats amb el millor o més integral aprofitament de l’energia, com és la cogeneració.
  • Equitat territorial: Garantir unes condicions mínimes i reduir les desigualtats socioeconòmiques en els territoris més desfavorits, afavorint la cohesió econòmica social i territorial.
  • Equipaments: Conjunt de construccions, instal·lacions i espais associats que es destinen a la prestació de serveis bàsics a la comunitat, de caràcter educatiu, cultural, sanitari, assistencial, religiós, comercial, esportiu, administratiu, d’oci, de transport, se seguretat i altres anàlegs.
  • Establiment comercial: També definit com a punt de venda, és l’espai físic, obert al públic on el comerciant desenvolupa la seua activitat comercial de manera permanent.

F

  • Format comercial: Establiments comercials, que posseeixen similars característiques físiques en relació a la seua ubicació, superfície comercial, assortiment o atenció al client, etc.
  • Franja intermèdia: Àmbit territorial definit per l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, entre el litoral i la franja rural, formada per altiplans i ciutats mitjanes que representen el 17% de la població de la Comunitat i el 42,7% de la seua superfície, amb una densitat de 97 habitants/km². Predomina l’agricultura de secà i té un major pes industrial. La seua contribució global al PIB autonòmic és del 13%.
  • Franja litoral o cota 100: Àmbit territorial definit per l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana corresponent amb el litoral de la Comunitat, amb límit interior en els municipis que superen els 100 m sobre el nivell de la mar. Aquesta zona aglutina al 81,6% de la població i representa el 25,7% de la superfície de la Comunitat. La seua densitat de població és de 700 habitants/km². Contribueix al 85% del PIB de la regió, amb un predomini de l’agricultura de regadiu i un major pes econòmic dels serveis.
  • Franja rural: Àmbit territorial definit per l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana corresponent a l’interior de la Comunitat, amb predomini dels espais muntanyencs i els xicotets municipis dispersos, que representa el 31,6% de la superfície de la regió i aglutina a només el 1,5% de la seua població, la qual cosa representa una densitat d’11 habitants/km². Predomina l’ús forestal i una economia basada en l’agricultura i els serveis que representa el 2% del PIB de la Comunitat.

G

  • Galeria comercial: Conjunt d’establiments minoristes de xicoteta dimensió i independents que comparteixen espais comuns de circulació i determinats serveis. Les galeries comercials poden constituir per si mateixes un establiment comercial col·lectiu o formar part d’un major.
  • Gentrificació: Procés de transformació urbana en el qual la població original d’un sector o barri depauperat i deteriorat és progressivament desplaçada per una altra d’un major nivell adquisitiu alhora que es renova.
  • Gran distribució: Grans empreses que actuen com a majoristes i detallistes al mateix temps, és a dir, fabricadores o productors a gran escala que també venen al consumidor final. Generalment, es tracta de grans grups o multinacionals.
  • Grandària mitjana: Divisió dels metres quadrats de superfície de venda entre el nombre d’establiments.

H

I

  • Índex de Dotació Comercial: Mesura el nombre d’establiments comercials per mil habitants.
  • Índex de joventut: Proporció que representen els individus menors de 15 anys sobre el total de població.
  • Índex de Primacia Comercial: Representa el pes comercial del municipi que exerceix de capçalera de l’Àrea. Mesura la relació entre el número i la superfície de venda del municipi de capçalera respecte al total d’establiments i superfície de venda de l’Àrea.
  • Índex de Primacia Comercial Total: Representa el pes comercial dels municipis que formen part del Sistema Nodal de Referència (SNR) de l’Àrea. Mesura la relació entre el número i la superfície de venda del conjunt de municipis que componen el Sistema Nodal de Referència (SNR) de l’Àrea respecte al total d’establiments i superfície de venda de l’Àrea.
  • Índex de sobreenvelliment: Proporció que representen els individus majors de 80 anys sobre el total de població.
  • Índex de Superfície Comercial: És una ràtio que mesura els metres quadrats de superfície de venda per mil habitants.
  • Índex de tendència: Proporció que representen els individus de 0 a 4 anys sobre els de 5 a 9 anys.
  • Índex de vellesa: Proporció que representen els individus majors de 65 anys sobre el total de població.
  • Infraestructura verda: És el sistema territorial bàsic compost pels àmbits i llocs de més rellevant valor ambiental, cultural, agrícola i paisatgístic; les àrees crítiques del territori la transformació del qual implique riscos o costos ambientals per a la comunitat; i l’entramat territorial de corredors ecològics i connexions funcionals que posen en relació tots els elements anteriors. S’estén també als sòls urbans, comprenent els espais lliures i les zones verdes públiques més rellevants, així com els itineraris que permeten la seua connexió.

L

  • Lliure servei: Establiment que embenen en règim d’autoservei en els quals el client tria els productes i paga en les caixes d’eixida. Integra autoserveis, superservei, supermercats, maxi-supermercats, hipermercats, autoservei de descompte i botiga de conveniència.

M

  • Mcommerce o Mobile Commerce: compres realitzades des de dispositius mòbils.
  • Mercat municipal o d’abast: Establiment comercial, generalment de titularitat municipal, format per diferents empreses comercials dedicades a la venda al detall principalment de productes d’alimentació, amb predomini de l’alimentació fresca.
  • Mercat ambulant o mercat de venda no sedentària: Superfície de venda, prèviament delimitades per l’autoritat municipal, en les quals s’instal·len, normalment amb periodicitat prèviament establida, posats de venda, de caràcter no permanent, destinats a la venda de determinats productes de conformitat amb la legislació vigent en matèria de vendes fora de l’establiment comercial.
  • Mobilitat sostenible: Conjunt d’accions que garanteixen el flux de persones i mercaderies per l’espai geogràfic sense afectar innecessàriament l’entorn i medi ambient.
  • Multicanalitat: integració dels canals de compra en línia i offline.
  • Municipi turístic: Municipi en el qual a la demanda de la població resident s’afig l’associada a la segona residència (caps de setmana i estiu) i al turisme estacional (hotels, càmpings i apartaments). En la majoria dels casos, la dinàmica comercial està vinculada a l’estacionalitat turística.

N

  • Nucli urbà: Conjunt d’edificacions i espais lliures als quals es reconeixen les funcions pròpies de la ciutat. Es tracta d’una expressió ambigua, formada per dos termes genèrics. La locució no té atribuïts sentits específics en cap de les pràctiques que es relacionen amb la ciutat o el territori.

O

  • Oferta comercial: Conjunt d’establiments comercials detallistes d’un municipi, àrea o àmbit territorial.
  • Ordenació del territori: Política que s’ocupa de la presència, distribució i disposició en el territori d’aquells fets als quals es confereix la capacitat de condicionar o influir en el desenvolupament i el benestar dels habitants. Segons la Carta Europea d’Ordenació del Territori, és “l’expressió espacial de la política econòmica, social i cultural de tota la societat”. S’orienta progressivament cap a la definició i gestió de models territorials corresponents a àmbits supralocals.
  • Ordenació estructural: Conjunt de determinacions que defineixen el model d’ocupació i utilització del territori en l’àmbit d’un terme municipal, així com els elements fonamentals de l’organització i el funcionament urbà actual i les seues previsions de futur.
  • Ordenació detallada: Conjunt de determinacions que desenvolupen i concreten l’ordenació estructural i regulen l’ús detallat del sòl i de l’edificació.
  • Outlet: Es diu outlet a un establiment comercial especialitzat en la venda de productes en estoc o d’una temporada anterior, sent per tant el preu inferior a l’habitual.

P

  • Paisatge: És qualsevol part del territori, tal com és percebut per qui l’habita, el caràcter del qual resulta de la interacció de factors naturals i humans. Està integrat en totes les polítiques sectorials que incideixen en ell, a totes les escales, i condiciona la implantació d’usos, activitats i infraestructures, mitjançant la incorporació en els plans i projectes de condicionants, criteris o instruments per a la gestió del paisatge.
  • Parc comercial: Parc d’activitats comercials, que tenen un espai comú urbanitzat, realitzen activitats comercials al detall, i estiguen formats, principalment, per mitjanes i grans superfícies.
  • Petjada de carboni: El còmput de la petjada de carboni és el mecanisme que ens permet conèixer l’impacte de les nostres accions quantificant les seues emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. El procés de càlcul de la petjada de carboni determina les emissions dels diferents gasos nocius (diòxid de carboni, metà i òxid nitrós, principalment) i, per a simplificar els resultats i tenir una escala comuna de comparació ja que cada tipus de gas té un potencial de calfament diferent, els resultats de la petjada de carboni s’expressen en kg o tones de CO₂ equivalent.
  • Petjada ecològica: És un indicador d’impacte ambiental que reflecteix l’afecció de l’activitat humana sobre els recursos de la terra i es mesura en hectàrees per càpita. És la superfície de terreny biològicament productiu necessari per a produir els recursos utilitzats per les nostres activitats diàries i per a assimilar els residus produïts per aquestes. A Espanya, la petjada ecològica és de 5,7 ha per habitant, deguda fonamentalment a la despesa energètica, al transport i als nostres hàbits de consum. 
  • Piràmide de població: és un histograma que està fet a base de barres l’altura de les quals és proporcional a la quantitat que representa l’estructura de la població, per sexe i edat, denominades cohorts.
  • Pla d’Acció Territorial: En el cas de la Comunitat Valenciana, són instruments d’ordenació territorial que desenvolupen, en àmbits territorials concrets o en el marc de sectors específics, els objectius i criteris de la legislació urbanística i de l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana.
  • Pla General: És l’instrument de planejament, de naturalesa normativa, en el qual s’estableix l’ordenació urbanística integral d’un o diversos municipis, que resulta indispensable perquè puga produir-se el planejament de desenvolupament i l’activitat urbanitzadora i edificadora conforme al règim determinat en el pla per a cada classe de sòl.
  • Proximitat: Aplicada a l’urbanisme, fa referència a un model urbà en el qual les necessitats quotidianes es veuen cobertes mitjançant desplaçaments a peu en un radi aproximat d’1 km, també conegut com la ciutat dels quinze minuts. És el model propi de les ciutats compactes, amb mescla d’usos i gran intensitat d’intercanvis i relacions interpersonals.

R

  • Relació de joves/ancians: proporció que representen els individus menors de 15 anys sobre els majors de 65.

S

  • Sistema d’Informació Geogràfica: Integració organitzada de maquinari, programari i dades geogràfiques dissenyat per a capturar, emmagatzemar, manipular, analitzar i desplegar en totes les seues formes la informació geogràficament referenciada amb la finalitat d’aportar informació útil per a les decisions territorials.
  • Slow city: Model de governança urbana basat en la corrent **slow, que advoca per la millora de la qualitat de vida de les ciutats cercant un equilibri entre la tradició i la modernitat, posant en valor els elements autòctons que han caracteritzat a la ciutat tradicional, amb una especial cura pel medi ambient, l’economia local, la convivència i l’hospitalitat.
  • Smartshopper: Comprador intel·ligent, que cerca la millor qualitat al millor preu.
  • Sòl segellat: És un terme urbanístic i de l’àmbit de l’avaluació d’impactes. És sinònim de sòl urbanitzat. Això de segellament fa referència al fet que quan s’urbanitza un sòl, encara que no s’edifique sobre ell, en fer les voreres i les calçades es cobreix el terreny natural amb materials artificials impermeables (paviment, asfalt, etc.) de tal forma que es perd la capacitat natural del sòl de drenar l’aigua de pluja. Això genera canvis en els ecosistemes, de tal forma que, encara que es revertira la urbanització, aqueix sòl hauria perdut part de la seua aptitud per al cultiu i per al drenatge natural de l’aigua de pluja. Aquest sòl, segellament i vacant, que ha sigut urbanitzat ja, però que encara no ha sigut edificat, ha de ser “utilitzat” abans d’urbanitzar altres zones encara naturals i per això es té en compte per a establir l’índex de superfície comercial, ja que és sòl terciari disponible i d’edificació preferent sobre altres sòls encara no transformats.
  • Sòl terciari: És el sòl destinat a la prestació de serveis al públic, a les empreses i als organismes, com ara els serveis d’allotjament temporal, comerç al detall en les seues diferents formes, informació, administració, gestió, activitats d’intermediació financera i altres, assegurances, etc. A l’efecte del seu detall solen establir-se les següents classes: hostalatge, comerç, oficines, hostaleria, recreatiu, etc.
  • SBA/Superfície bruta llogable: en l’àmbit del comerç, és la superfície comercial útil, és a dir, aquella superfície destinada a la venda de productes o serveis. És l’àrea susceptible de generar ingressos en l’explotació comercial, sense considerar zones comunes o aparcaments.
  • Superfície comercial o de venda: és la superfície total de les àrees o locals on s’exposen els productes amb caràcter habitual i permanent, o els destinats a tal finalitat amb caràcter eventual o periòdic, als quals puga accedir el client, així com els aparadors i els espais interns destinats al trànsit de les persones i a la presentació o dispensació dels productes.
  • Superfície neta: En la legislació urbanística, superfície de la parcel·la que no estiga reservada per a la ubicació de dotacions públiques.
  • Supramunicipal: A pesar que el terme no figura en el diccionari de la RAE, en l’àmbit de la legislació reguladora de les bases de l’administració local, s’entén per entitats supramunicipals a aquelles que tenen un àmbit superior al del municipi, ja siguen mancomunitats, àrees metropolitanes, comarques o altres. Poden agrupar-se voluntàriament per a la prestació de serveis comuns als municipis integrants, o bé per l’existència de vinculacions econòmiques o socials que facen necessària la planificació conjunta i la coordinació de determinats serveis.

T

  • Taxa de dependència: Proporció que representen els individus menors de 15 anys i els majors de 65 anys sobre la població de 16 a 64 anys.

Z

  • Zones verdes: Dins dels espais lliures públics, les superfícies específicament destinades a la plantació d’espècies vegetals.